A Catalunya, hi ha constància del seu conreu almenys des de l’època dels romans, però pot molt bé ser anterior.

La xeixa vella és un blat autòcton català. Durant centenars d’anys va ser un dels cereals més consumits, junt amb l’ordi i el sègol.

Tanmateix, es va deixar de cultivar perquè no era rendible.
Si comparem la xeixa amb el blat comú que es conrea actualment, veurem que té la canya més llarga, fet que la fa més fràgil i la força de la pluja i el vent la pot doblegar i malmetre.
A més, les seves espigues i el gra són més petits, per tant és menys productiva.

Sortosament, gràcies a l’esforç de petits productors ecològics, podem tornar a gaudir d’aquest meravellós cereal.
I a mi em plau haver participat en la recuperació de l’antic pa de xeixa. Saber-ne més…

Us ho explico:
Fa 8 anys, quan els catalans commemoràvem el tricentenari, vaig pensar en crear un pa representatiu. Cercant els cereals que s’utilitzaven al final del segle XVII i a principis del XVIII, va ser quan vaig descobrir la xeixa.
Quina troballa!!

La idea de crear el pa del 1714, va anar perdent força davant la possibilitat de recuperar aquest petit tresor de la nostra història gastronòmica.

Només vaig trobar tres agricultors que la cultivaven. La tria va ser fàcil. En un petit poblet de l’Anoia, en Pep excel·leix amb les seves farines. Ell mateix sembra, cuida, sega, neteja i molt a la pedra en el seu molí de fusta, els cereals que conrea.

Un cop aconseguida la farina de xeixa integral ecològica i feta la massa mare, tocava elaborar el pa. Després de fer diverses proves (amb alguna decepció inclosa), vaig assolir-ne un magnífic resultat.

L’aroma, el gust i la nostra història, s’uneixen en aquest pa.